Els Castellvell durant el segle X, artífexs i veguers de la Marca de Barcelona / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 47, núm. 2 (2017) , p. 679-705
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Aquest treball reprèn l'estudi sobre els orígens del llinatge baronial dels Castellvell, una família aristocràtica de Barcelona que remuntem fins la fi del segle IX. Propietaris de terres arreu d'aquest comtat, la vella fortificació de Castellvell de Rosanes constitueix el seu bastió principal i els procurà una notòria participació al procés expansiu que es verifica durant el segle X, quan es constitueix la Marca de Barcelona i es multipliquen les fortificacions. Aleshores els Castellvell destaquen entre altres veguers, tant per les seves funcions extraordinàries de representació comtal com per l'amplitud dels enllaços que practiquen amb les famílies vescomtals del seu entorn. Són qualitats que distingeixen un llinatge que és paradigmàtic durant aquests temps de profundes transformacions.

L'Aubert : una explotació agropecuària de l'Alta Edat Mitjana a la Vall d'en Bas (segles VI-X) / Christian Folch Iglesias, Jordi Gibert Rebull i Ramon Martí Castelló
Folch Iglesias, Cristian


En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2016-2017 (2019) , p. 315-333 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El projecte de recerca desenvolupat durant els darrers onze anys (2006-2016) sobre el jaciment arqueològic de l'Aubert| prop dels Hostalets d'en Bas| ha permès l'excavació i l'estudi detallat de gairebé la totalitat d'aquest assentament| i ha aportat dades significatives pel que fa a la caracterització de les explotacions agropecuàries de l'alta edat mitjana a Catalunya. El jaciment presenta una llarga seqüència d'hàbitat| ben enquadrada cronològicament per diverses datacions absolutes| on es distingeixen tres grans fases d'ocupació situades entre els segles VI i X. Més enllà de l'estudi estricte del jaciment| la recerca ha servit també per interpretar i contextualitzar l'assentament| tant en el seu entorn territorial com en el marc de les transformacions profundes produïdes en l'àmbit rural durant els primers temps medievals.

La Integració a l'"alou feudal" de la seu de Girona de les terres beneficiades pel "règim dels hispans". Els casos de Bàscara i ullà, segles IX-XI / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Estudi General. Girona, núm. 5-6 (1985-1986) , p. 49-63
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà, francès i anglès.

Els Palaus rurals del Vallès Oriental. Implantació i deriva d'una institució d'època islàmica (segles VIII-XI) / Ramon Martí
Martí i Castelló, Ramon


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 24 (2020) , p. 85-117 : il. (Ponències) 
Notesa a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en català i anglès.

Els nombrosos palaus rurals que existiren a Catalunya durant l'alta edat mitjana constituïen el patrimoni públic de l'estat, molt probablement com a conseqüència de la conquesta islàmica, d'acord amb tots els indicis. Així es comprova a l'actual comarca del Vallès Oriental, on en consten una vintena d'exemples, que habitualment es troben en l'entorn d'antics esta - bliments i mereixen la consideració de villae , sovint relacionades amb to - pònims àrabs. Com a propietats públiques que eren, aquests palaus van ser assignats a personatges rellevants i es relacionarien amb l'aprovisionament de l'exèrcit, tant durant el període andalusí com en època carolíngia i comtal. El cas de Marata permet resseguir amb detall la trajectòria d'un d'aquests palaus, d'ençà d'implantar-se fins a convertir-se en parròquia. Durant tot aquest temps les seves terres s'atribuïren a poderoses famílies que partici - paren activament en la guerra.

El Poblament altmedieval del territori de Tarragona : campanyes de prospecció arqueològica a l'Alt Camp i la Conca de Barberà (2012-2013). Primers resultats / Xavier Gonzalo Arango, Ramon Martí Castelló
Gonzalo Arango, Xavier


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 721-728

Excavacions al conjunt arqueòlogic altmedieval de Monistrol de Gaià (Bages) durant el període 2010-2013 : fases generals, cronologia i contextualizació / Cristian Folch Iglesias, Jordi Gilbert Reboll, Ramon Martí Castelló
Folch Iglesias, Cristian


En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 707-720

L'Alta Edat Mitjana a la Catalunya central (segles VI-XI) : estudi històric i arqueològic de la conca mitjana del riu Llobregat [Fitxer informàtic] / autor: Jordi Gibert Rebull ; director: Ramon Martí Castelló
Gibert i Rebull, Jordi


Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Ciènciers de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2011
1 recurs electrònic
Aquest treball deriva d'una part d'una tesi doctoral defensada l'any 2011 a la Universitat Autònoma de Barcelona. Bibliografia. Text en català, resum en anglès.
ISBN 9788469514931

L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori.

Assentaments i espais agraris medievals al Baix Ebre i al Montsià : una anàlisi diacrònica / Ramon Martí Castelló, Joan Negre Pérez
Martí i Castelló, Ramon


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 67-89 (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Aquest text sintetitza les principals transformacions que s'observen en l'àmbit rural de la ciutat de Tortosa durant l'edat mitjana, amb el recurs de les dades arqueològiques disponibles i de les fonts textuals. Són dinàmiques que reflecteixen a bastalment tot un ampli ventall d'assentaments que representen diversos models d'ocupació de l'espai rural i que corresponen a les difenrens formacions socials i econòmiques que se succeïren entre la fi de l'antiguitat i la baixa edat mitjana. És a partir de les explotacions agropecuàries del curs inferior del riu Ebre i de la foia d'Ulldecona que ara presentem una lectura transversal d'aquest llarg període, en què ens interessen tant les innovacions com les permanències, atesa la importància acumulativa que cada fase representa en la construcció de l'espai agrari d'aquestes terres de la Catalunya Nova.

Les Explotacions rurals tardoantigues i altmedievals a la Catalunya Vella : una síntesi arqueològica / Cristian Folch, Jordi Gibert, Ramon Martí
Folch Iglesias, Cristian


En: Estudis d'Història Agrària. Barcelona, núm. 27 (2014) , p. 91-113 (Dossier) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.

S'estudien en aquest text les característiques morfològiques i socioeconòmiques de les explotacions agràries dels segles VI-XI situades a l'antiga Catalunya Vella, principalment al voltant de Barcelona i Girona. Es tracta d'una anàlisi renovada gràcies a les dades generades en els darrers anys per la intensa activitat arqueològica desenvolupada dins el marc tant de l'arqueologia de gestió com d'alguns projectes universitaris. Així, disposem d'un registre material ric i divers que, juntament amb el concurs de les fonts textuals i de la toponímia, permet aproximacions significatives pel que fa a l'evolució del món rural dels inicis de l'edat mitjana, amb una seqüència general que, a partir dels precedents baiximperials, dividim en dues grans fases cronològiques.

La construcció naval a la Catalunya baixmedieval : concepció, gestació, vida i mort dels vaixells segons la documentació escrita, arqueològica i iconogràfica [Fitxer informàtic] / Marcel Pujol i Hamelink ; [dirigida per: Ramon Martí Castelló]
Pujol i Hamelink, Marcel


[Bellaterra] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2015
1 recurs electrònic
ISBN 9788449055706

La tesi tracta de la construcció naval realitzada a Catalunya, i per extensió als ports del conjunt de la Corona d'Aragó, per al període baixmedieval (segles XIII-XVI). Les fonts d'informació utilitzades han estat l'arqueològica, la iconogràfica i la documentació d'arxiu. S'expliquen els precedents (segles VI-XI) en que es va canviar el principi de construcció utilitzat durant l'Antiguitat, el de folrat previ i unió de les taules del folre mitjançant un sistema de clavilles i mosses, pel d'esquelet amb el folre a topar. Després d'un període de convivència dels dos principis (segles VI-XI), el d'esquelet es va imposar com a únic a la Mediterrània, però evolucionant en la determinació de formes de les quadernes i les rodes. La construcció naval a la Catalunya baixmedieval va seguir la tendència general mediterrània en l'ús del principi de construcció d'esquelet i la col·locació de les taules del folre a topar. En canvi, el procès de construcció dut a terme pel mestre d'aixa podia variar per diferents raons. La determinació de formes de les quadernes a partir d'un o més gàlibs va modificar el procès constructiu, tal com s'aprecia entre els derelictes de Serçe Liman (segle XI), en el que es van utilitzar diversos gàlibs, i Culip VI (segle XIII), en el que es va utilitzar el mètode del gàlib mestre, amb l'ajuda de la tauleta d'estella i un regle.

La pagesia de l'Alta Edat Mitjana : transformacions del poblament rural entre l'antiguetat tardana i la feudalitat / Ramon Martí i Castelló
Martí i Castelló, Ramon


En: Annals del Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès. Ripoll. 2011-2012. Vol. 2 (novembre 2013), p. 24-65 : il. map. (Cicle de Conferències sobre el Ripollès Medieval) 
Publicat al segon volum, en format digital, dels Annals 2011-2012 del CECR. Bibliografia i notes. Inclou apunt biobibliogràfic de l'autor. Resums en català i anglès.

Amb la concurrència dels registres arqueològic i documental, la nostra aportació pretén caracteritzar sumàriament les transformacions que afecten les explotacions agropecuàries de l'Alta Edat Mitjana a Catalunya entre els segles V - XI. En un marc històric i geogràfic molt general i diversificat com aquest, malgrat tot detectem pautes comunes en les seves activitats econòmiques i en la seva organització social, en correspondència amb les disposicions i amb la normativa jurídica del seu temps. Així s'observa durant l'antiguitat tardana, que comença amb canvis profunds en l'organització de la producció als assentaments rurals, mentre persistien antigues formes de dominació, com ara la que l'esclavatge representa. Tot i que el primer Estat islàmic encara revitalitzà el model d'organització precedent, construït sobre el domini de terres i persones, el propi segle VIII es perfila, en canvi, com un punt d'inflexió, durant el qual les anteriors explotacions s'abandonen o es transformen. Les noves societats sorgides d'aquesta desfeta presenten un perfil marcadament territorial i teocràtic, integrador de pagesos i senyors en l'àmbit local i on les esglésies, al capdavall, esdevenen pols econòmics i vehicles fiscalitzadors, capaços de reintroduir els impostos genèrics en l'àmbit rural, on predominen les explotacions familiars disperses. .

El Jaciment de Cal Ticó i el seu context històric i historiogràfic : una primera aproximació a les produccions ceràmiques dels segles IX-XI i els seus centres productors / Gerard Cantoni i Gómez ; director Ramon Martí Castelló
Cantoni i Gómez, Gerard


Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, 2011
1 recurs electrònic
Treball de recerca. Màster en Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana 2010-2011. Bibliografia.

De Dertosa a Turtusa L'extrem oriental d'al-Tagr al-Aïlà en el context del procés d'islamització d'al-Andalus [Fitxer informàtic] / Joan Negre Pérez : [dirigida per: Ramon Martí Castelló, Juan Antonio Barceló Álvarez]
Negre Pérez, Joan


Dirigida per: Martí Castelló, Ramon; Barceló Álvarez, Juan Antonio. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2013
1 recurs electrònic
ISBN 9788449036422

Aquest treball planteja múltiples objectius generals, que podem agrupar en dos grans blocs: en primer lloc, l'estudi històric d'un àmbit espacial concret -la circumscripció de Turtusa- durant un lapse cronològic determinat -el trànsit entre l'Antiguitat i el Món Islàmic-, en el qual integrarem totes les fonts històriques al nostre abast i, d'altra banda, l'anàlisi d'una dinàmica social com el procés d'islamització a través de les diverses informacions històriques elaborades durant la realització d'aquesta recerca. Per últim, destaquem també com a un element renovador i remarcable el desenvolupament de noves metodologies i aproximacions per a l'estudi d'aquest procés a partir de l'Anàlisi Espacial i de les diverses eines geoestadístiques que ens proporciona la Geografia Quantitativa.

Els Territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.) : organització territorial i arqueologia del poblament [Fitxer informàtic] / autor: Cristian Folch Iglesias ; director: Ramon Martí Castelló
Folch Iglesias, Cristian


[Bellaterra] : [Universitat Autònoma de Barcelona], 2012
Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
1 fitxer electrònic
Bibliografia.

L'àmbit d'estudi d'aquest treball, actualment, forma part de la província de Girona. Aquest espai, que està situat en el nord-est de la Península Ibèrica i integrat a Catalunya, limita al nord amb França, a l'est amb el mar Mediterrani i al sud i a l'oest amb la província de Barcelona (figura 9). Es tracta d'una zona que avui comprèn sis comarques, la Selva, el Pla de L'Estany, la Garrotxa, el Gironès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà i que històricament es correspondria, aproximadament, amb els antics territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense i Bisuldunense que, posteriorment esdevindran, en el transcurs del segle IX, els comtats d'Empúries, Girona Peralada i Besalú, L'objectiu bàsic d'aquesta recerca ha estat estudiar l'organització territorial i l'evolució del poblament en les seves vessants d'ocupació de l'espai urbà i rural i de la defensa o la fortificació dels territoris del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant els segles VI-XI d.C. En relació a l'organització del territori hem intentat destriar l'articulació de les seves infraestructures i les institucions que el regeixen o el governen. El punt de partida es troba en els textos clàssics que ens mostren el caràcter jurisdiccional que exercia la ciutat en el món antic, tot i que aviat es comprova l'existència d'altres districtes (territoria) que actuen al marge de les antigues ciutats, sent les realitats altmedievals molt més complexes. Donada la seva pròpia problemàtica, en la nostra recerca l'estudi de l'organització territorial s'ha plantejat aplicant mètodes diversos: per una banda, es parteix de l'anàlisi exhaustiu de les fonts documentals del nostre sector d'estudi; per una altra, la toponímia històrica constitueix un element clau quan programem i executem les nostres intervencions arqueològiques, amb aplicacions específiques que pretenen resoldre els significats confusos que sovint ofereixen certes denominacions genèriques. En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l'arqueologia de l'Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s'ha produït, d'una banda, a partir de l'augment del nombre d'excavacions d'urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d'una altra, mitjançant diversos projectes d'excavació que s'estan desenvolupant des del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d'Empúries i també des de l'equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions.

Els Territoris del nord-est de Catalunya durant l'alta edat mitjana (segles VI-XI d.C.) : organització territorial i arqueologia del poblament / autor: Cristian Folch Iglesias ; director: Ramon Martí Castelló
Folch Iglesias, Cristian


Dirigida per: Martí Castelló, Ramon. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2012
644 p. : il., map., gràf., plàn. ; 30 cm
Bibliografia.

L'àmbit d'estudi d'aquest treball, actualment, forma part de la província de Girona. Aquest espai, que està situat en el nord-est de la Península Ibèrica i integrat a Catalunya, limita al nord amb França, a l'est amb el mar Mediterrani i al sud i a l'oest amb la província de Barcelona (figura 9). Es tracta d'una zona que avui comprèn sis comarques, la Selva, el Pla de L'Estany, la Garrotxa, el Gironès, l'Alt Empordà i el Baix Empordà i que històricament es correspondria, aproximadament, amb els antics territoria Impuritanense, Gerundense, Petralatense i Bisuldunense que, posteriorment esdevindran, en el transcurs del segle IX, els comtats d'Empúries, Girona Peralada i Besalú, L'objectiu bàsic d'aquesta recerca ha estat estudiar l'organització territorial i l'evolució del poblament en les seves vessants d'ocupació de l'espai urbà i rural i de la defensa o la fortificació dels territoris del nord-est de Catalunya en la seva llarga evolució durant els segles VI-XI d.C. En relació a l'organització del territori hem intentat destriar l'articulació de les seves infraestructures i les institucions que el regeixen o el governen. El punt de partida es troba en els textos clàssics que ens mostren el caràcter jurisdiccional que exercia la ciutat en el món antic, tot i que aviat es comprova l'existència d'altres districtes (territoria) que actuen al marge de les antigues ciutats, sent les realitats altmedievals molt més complexes. Donada la seva pròpia problemàtica, en la nostra recerca l'estudi de l'organització territorial s'ha plantejat aplicant mètodes diversos: per una banda, es parteix de l'anàlisi exhaustiu de les fonts documentals del nostre sector d'estudi; per una altra, la toponímia històrica constitueix un element clau quan programem i executem les nostres intervencions arqueològiques, amb aplicacions específiques que pretenen resoldre els significats confusos que sovint ofereixen certes denominacions genèriques. En aquest sentit, cal dir que en els darrers anys el desenvolupament de l'arqueologia de l'Alta Edat Mitjana al nord-est de Catalunya ha experimentat un gran avenç. Això s'ha produït, d'una banda, a partir de l'augment del nombre d'excavacions d'urgència derivades de les obres de grans infraestructures, el que ha accelerat el procés de coneixement i, d'una altra, mitjançant diversos projectes d'excavació que s'estan desenvolupant des del Laboratori d'Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Girona, des del Museu d'Empúries i també des de l'equip OCORDE de la Universitat Autònoma de Barcelona que han estudiat i estan estudiant diversos assentaments rurals, esglésies, necròpolis i fortificacions.

Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona : 817-1100 / estudi i edició a cura de Ramon Martí



Barcelona : Fundació Noguera, 1997
605 p. ; 24 cm (Diplomataris, 13) 
Notes. Referències bibliogràfiques. Índexs. Textos en llatí i català.
ISBN 8479354224

Recopilació de 333 documents sobre la Seu de Girona a l'Alta Edat Mitjana ja publicats a diverses obres, però que per primer cop veuen la llum com un conjunt unificat i continu en el temps, amb l'afegitura de 156 documents inèdits més. Tots ells mostren sense cap tipus de reserva l'enorme riquesa documental de la dita Seu i constitueixen una font superba per al coneixement dels primers segles medievals catalans, destacant-hi la publicació dels controvertits falsos.

El monestir carolingi de Sant Salvador de Mata (l'Espunyola, Berguedà) / Josep Camprubí i Sensada ; Ramon Martí i Castelló
Camprubí i Sensada, Josep


En: Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia. Barcelona, núm. 29 (2008) , p. 547-573
Notes a peu de pàgina.

Aquesta aportació ens aproxima a l'estudi del monestir berguedà de Sant Salvador de Mata i precisa la seva autèntica localització al terme municipal de L'Espunyola. Es tracta d'un cenobi establert a la fi del segle IX, que hauria desaparegut molt prest i que fi ns ara s'havia identificat incorrectament amb certes restes d'edificacions que hom troba al terme actual de Capolat. Tot i que pot tractar-se d'un jaciment arqueològic excepcional, la breu història d'aquest monestir és un exemple ben representatiu de la problemàtica que, a curt termini, afectà a la majoria de les fundacions monàstiques carolíngies, que van ésser nombroses i tingueren unes dimensions molt reduïdes.

Fars de terra endins. A propòsit de la Torrassa del Moro / Ramon Martí Castelló
Martí i Castelló, Ramon


En: Laietània : estudis d'arqueologia del Maresme. Mataró, núm. 16 (2005) , p. 185

Cerdanyola del Vallès, de la tardoantiguitat al feudalisme. Cerdanyoles i cerdans: agents de l'expansió territorial dels comtes de Cerdanya / Jordi Garsaball i Rivasés, Ramon Martí
Garsaball i Rivasés, Jordi


Cerdanyola del Vallès : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2008
123 p. ; 23 cm (Quaderns de recerca de Cerdanyola del Vallès, 4) 
Beca de recerca "Jaume Mimó i Llobet", 2006. Referències bibliogràfiques.
ISBN 978-84-490-2536-5

Aquest volum recull dos estudis diferents, però estretament relacionats. El treball de Jordi Garsaball, dedicat a la transició de l'antiguitat tardana a l'època feudal a Cerdanyola, que va guanyar la Beca de Recerca Jaume Mimó i Llobet en la convocatòria del 2006, i l'estudi de Ramon Martí Castelló sobre l'expansió cerdana medieval a partir de la toponímia.

La Vila medieval de Sabadell (s. XI-XVI). Dotze anys d'arqueologia a la ciutat (1988 - 2000), d'Albert Roig i Deulofeu, Jordi Roig i Buxó / Ramon Martí i Castelló
Martí i Castelló, Ramon


En: Arraona. Sabadell. IV època, núm. 26 (2002) , p. 272-274 (Ressenyes) 
Ressenya de:
- Roig i Deulofeu, Albert; [et al.]. La vila medieval de Sabadell (s. XI-XVI). Dotze anys d'arqueologia a la ciutat (1988-2000). Sabadell